Com escollir una capa diferent?

La satisfacció dels requisits mecànics és el primer pas per assegurar que un embalatge conté correctament un producte. Per tant, el material ha de tenir força adequada per contenir la càrrega. La força es determina per quatre propietats: resistència a la tracció - la resistència a trencar-se quan s'estira lentament; la potència d'impacte que ofereix resistència a la fractura sota l'efecte immediat; l'oposició a perforacions per materials afilats; i la resistència a la ruptura des d'un punt de perforació.
Per tant, la propietat mecànica d'un material d'embalatge ha de resistir tant els atacs químics com físics tant del producte interior com de les condicions externes. Així doncs, els efectes es produeixen per contingut del paquet. Els atacs químics dels productes dins del paquet són típicament òbils, grases, àcids, greixos i fluids caustics. Depenent de la seva resistència a aquests agents, els plàstics canvien en les seves propietats mentre que d'altres permaneixen inerts. Les arestes afilades dels productes dins dels paquets també és un repte que afecta l'elecció de substàncies per a alguns productes alimentaris.

La dispensació és la necessitat d'accedir al contingut d'un paquet després d'haver-lo obert inicialment. Les pel·lícules de plàstic satisfan fàcilment aquest enfocament sempre que el consumidor tingui un parell de tisores o un coltell, tot i que les tendències actuals es mouen cap a obtenir un mode més accessible d'obrir els paquets sense eines. Els consumidors també volen tornar a tancar l'embalatge com una manera de conservar el producte no consumit.
Els plàstics sovint són ineficacis en realitzar aquestes funcions declarades. Es requereix que els sellats dels embalatges resistin la penetració de vapor d'aigua i oxigen i encara així han de concordar amb la facilitat d'obrir l'embalatge. Les pel·lícules plàstiques també fallen en assegurar el tancament d'un embalatge després d'haver estat obert ja que es necessitava calor per recrear el sell original. Alguns sacs plàstics contenen sistemes de tipus cremallera per tancar/sellar l'embalatge, però les cremalleres no són hermètiques. Per tant, el producte ha de suportar l'embalatge o afegir un sell hermètic addicional que implica molt de cost. En la majoria dels casos, els contenidors rígids amb taps rosca són millor adaptats que les pel·lícules plàstiques.

Suï i pols
Els plàstics fàcilment compleixen aquesta tècnica/criteri de protegir els productes del suï i el pols. No obstant això, alguns plàstics que condueixen malament l'electricitat contenen càrregues elèctriques minimes que atrauen el pols. Millorar aquestes pel·lícules oferint tractament o seleccionant alternatives de pel·lícules plàstiques que siguin altament conductives pot resoldre aquest problema.
Gases atmosfèrics
La elecció de la permeabilitat depèn de la naturalesa del producte i els desitjos de la fabricant. Una alta permeabilitat facilita avantatges addicionals com ara obtenir propietats desitjades a costos més baixos. L'ús de pel·lícules multicapes és el més evident entre els fabricants. Una pel·lícula ofereix penetrabilitat de gas i les altres escalabilitat tèrmica, força i opacitat. Els materials P?V?D?C (PVDC) proporcionen tant protecció contra l'atmosfera com escalabilitat tèrmica. Les capes fetes de metall oferixen embelleïment i actuen com barreres contra els gasos. La complexitat que sorgeix en dissenyar paquets multicapes està associada amb les diferents necessitats dels empaquetadors. La protecció contra els gasos es pot gaudir gairebé sempre utilitzant la millor resina plàstica. “Gairebé sempre” és aplicable perquè els paquets de films de barrera alta fets de plàstic no han estat considerats una opció per a certs aliments. Exemples inclouen sopars i vegetals, coneguts comúment com a “estables a l'estanteria”. Els aliments requereixen processament i enlatllatge i poden permanèixer a l'estanteria durant anys sense refrigeració.
Les barreres d'oxigen utilitzades en aquest cas estan formades per plàstic revestit d'alumini o PVDC, desenvolupades anys abans. La pel·lícula de barrera necessària en l'Embalatge amb Atmosfera Modificada ha d'impedir la reentrada d'oxigen. Com a conseqüència, s'utilitzen materials com el nylon, la pel·lícula recoberta i el PVDC. Per atendre aquest requisit, es incorporen polímers d'obstrucció com l'EVOH i el PVDC. La permeabilitat selectiva als gasos es té en compte mitjançant l'ús d'Embalatge amb Atmosfera Controlada.
La respiració és accessible per als productes frescos, augmentant-ne la vida útil. Per tant, amb la combinació adequada de pel·lícules plàstiques, s'aconsegueix el requisit. En el futur, la popularitat dels films plàstics multicapa que s'estan dissenyant augmentarà motivada per la reducció de la deterioració del producte i la conveniència del producte natural.

Pèrdua o adquisició d'olor/sabor
La prevenció de la pèrdua de característiques desitjades o l'adquisició de sabors indesitjades del medi envoltant s'aconsegueix mitjançant l'ús de pel·lícules plàstiques multicapa per protegir contra l'oxigen i el vapor d'aigua. Rara vegada es requereix que el dissenyador de l'embalatge inclogui un sol tipus de plàstic per dur a terme aquesta funció.
Lleuger
La pigmentació i la metализació de les pel·lícules plàstiques es produeix per millorar la seva opacitat. Una avantatge és que els revestiments metalitzats proporcionen protecció contra els raios ultraviolets, així com qualsevol nivell d'opacitat requerit pel producte, en contrast amb els materials naturalment opacs que no es poden ajustar. L'opacitat parcial pot oferir a certs productes una protecció adequada contra la llum, acompanyada d'efectes estètics atractius.
Extrems de Temperatura
Les pel·lícules d'embalatge plàstic segueixen sent efectives quan es submitgen a temperatures en el frigorífic i, per tant, no calen ser tenudes en compte pels dissenyadors d'embalatges.
Tanmateix, la temperatura màxima per a l'embalatge d'aliments és de 400℉, on el PET i el nylon es mantenen estables i són capaços de suportar la temperatura, mantenint les seves propietats mecàniques sense alliberar químics al contingut embalat.

En proporcionar els objectius fonamentals per a l'embalatge de productes, els films plàstics han de satisfer diversos requisits que depenen de la estratègia de mercadotècnica del embalador. Algunes polítiques inclouen la consideració de com les tintes d'impressió són acceptades pel film i el seu tractament per evitar que la tinta es fregui. Els films multistrat eviten l'abrasió permetent al convertidor??? imprimir una de les superfícies interiors. Els colors i pigments no haurien de danys als resins plàstics, encara que l'impressió en superfície pot ser aplicada en lloc de la pigmentació. La dissimulació i la visualització poden ser creades utilitzant materials opacs. Altres propietats importants aplicables inclouen el boir, el brill i el percentatge de transmissió de llum. El boir es pot aplicar a través de l'esparpallament de llum per millorar la visibilitat de l'impressió.
El gloss permet reflexions semblants a les d'un mirall, provocant un aspecte centellejant. Aparentment, el percentatge de llum racionalitza la transmissió i l'interposició entre receptors quan la pel·lícula fa falta. Les característiques òptiques i visuals influencien l'aspecte d'un producte a l'estanteria mentre que la resistència i la rigidesa condicionen l'aspecte del producte després de ser manipulat per l'usuari. Les necessitats varien entre els paquets.

Alguns plàstics resiten poc l'oli i d'altres són atacats per productes químics. L'ús de la pel·lícula adequada millora l'execució del vinil, necessària per a l'embalatge. L'extracció de paquets no alimentaris i no farmacèutics només ocorre si els productes són líquids. En el cas dels aliments, la seguretat del consumidor és una consideració principal.
Per tant, es requereixen especificacions segons l'ús de resins per evitar que els bits de polimerització o productes del catalitzador entren en els aliments. Els productes es conserven a baixes temperatures per prevenir canvis de gust i perjudis als consumidors. Els sabors originals/d'alguns productes alimentaris poden canviar a través de canvis en els seus components de traça. Per exemple, el gust del suc d'aranja canvia després de la eliminació de les “notes fresques”. El poliolefin elimina els components del suc que duuen a l'ús de polímers caros per mantenir un gust fresc. Els polímers actuen com a capa de contacte en els contenidors de plàstic de suc.